“Quan una persona és difamada, el públic ja no l’escolta com a persona legítima, sinó com algú tacat per la difamació, algú que ha deixat de ser una font creïble: les seves són paraules interessades. La víctima perd així la capacitat de defensar-se, d’expressar el patiment, de reclamar justícia o empatia. I el seu dolorLlegir més Source| Blocs de VilaWeb