La Pitiüsa major és l’illa on la presència del català a les escoles va més a la baixa. Tot i així, hi ha docents i activistes culturals que no es resignen a donar la batalla per perduda enmig d’una societat fortament castellanitzada a causa del monocultiu turístic| Ara Balears
A principi del segle XX una legió de lingüistes, antropòlegs, pintors i fotògrafs de nacionalitats diverses viatjà fins a la pitiüsa major, atrets pels seus costums ancestrals. S’interessaren principalment per la dona eivissenca i la seva tradicional indumentària| Ara Balears
A partir dels 50 l’organització falangista recuperà, en versió folkloritzada, un singular ritual de festeig d’arrels centreeuropees. S’havia començat a abandonar a principi del segle XX a causa d’un sentiment d’autoodi entre la pagesia. Després de l’embranzida que li donà el ‘boom’ turístic, avui gaudeix de molt bona salut| Ara Balears
En l’actualitat una trentena de cantadors d’Eivissa i Formentera s’esforcen per dignificar una veu ancestral que sovint des de les institucions es tracta com un simple exotisme enmig d’una societat fortament castellanitzada| Ara Balears
