Fa vint-i-cinc anys que miro al cel. De primer, hi mirava cada nit i m’imaginava que eres un estel. És una mica carrincló, però allò, poder-te continuar veient, no saps pas com em va ajudar. La primavera del 99 jo tenia trenta-cinc anys i tu quaranta-quatre. Pocs dies abans d’aquell 15 de maigLlegir més Source
