Aquest article analitza la literatura generada entre els segles IV i VIII en el marc de les principals heretgies cristianes, considerant-la un espai de confrontació doctrinal i construcció identitària. A partir de la resemantització del terme haeresis, s’estudia com la dissidència es va articular discursivament. Es revisen casos com l’arrianisme, el donatisme, el pelagianisme i l’adopcionisme, tot comparant textos herètics i ortodoxos. Figures com sant Agustí o Alcuí de York van...
