El present article analitza com la planificació urbana a Malàisia esdevingué una eina de control racial i polític, articulant una arquitectura de la diferència al servei de l'ordre imperial britànic. A través de ciutats com Penang, Ipoh i Singapur, i de projectes com les New Villages durant l’Emergència (1948–1960), s'estudia la manera en què l’espai fou concebut per contenir, vigilar i reeducar població considerada perillosa, especialment la comunitat xinesa. S'hi destaca, ta...
