És un dels grans. Per l’alegria de viure, pel seu optimisme enamoradís, per la sensualitat eròtica, per fer de l’avantguarda un joc a l’abast de tots els públics, per la llengua alhora popular i arrelada enllà dels segles, per una modernitat futurista gens postissa que no renega del passat, per ser un revolucionari feliç, sense agror, amant de la revolta. Perquè la seva mare era gitana, sembla. Perquè va morir jove de tuberculosi. Però Enric Casasses, en un fabulós pròleg a l...
