Feia quinze anys que la Jovita estava separada. Havien estat anys durs. De pujar sola la xiqueta. De fer moltes guàrdies a l’hospital per arribar a final de mes o per poder-li pagar a la Júlia els campaments d’estiu del casal. Quinze anys de poca vida social, d’anar amunt i avall; de prioritzar-ho tot menys ella. De comentaris d’algunes dones de poble petit posant-la en dubte. "I sola, què faràs?". "I com te’n sortiràs sense un manso?". Mai les va escoltar i va tirar endavant. ...
