Hi ha dies en què l’enyor puny com si fos un mal de queixal. Arriba de cop, sense previ avís, quan menys s’ho espera. Pot ser per una olor, un record, un objecte que apareix en qualsevol racó de manera inesperada. I quan això passa es queda molta estona allà: dins la boca, entre les costelles, al ventre, darrere a l’esquena, enmig de l’espina dorsal. És un dolor agut, sostingut, que irradia a tots i cadascun dels racons. Uns minuts. Una hora, tres. Un dia. A vegades una setmana ...
