El bateig de foc de Carlos Mazón com a president del PPCV —una visita a les entitats secessionistes RACV i Lo Rat Penat— ha sorprès propis i estranys. D’una banda, perquè es tracta d’un reducte cada cop més envellit i minoritari, sense a penes rellevància social. I, de l’altra, perquè, a prova de desencisos, els seus integrants ja no creuen en les promeses dels populars.
