La meva mare té vuitanta-sis anys i viu en una residència. Fa anys que pateix una demència severa i la dona que llegia Tolstoi s’ha convertit en una nena de tres anys que juga amb una nina. Ja no recorda qui és. Ja no recorda qui soc. Ja no recorda que escric, ni que surto per la tele o la ràdio, i ja no en pot presumir perquè ja no sap què vol dir “presumir”. Tampoc recorda allò que pensava d’Anna Karènina, que quin disbarat enamorar-se del comte Vronski amb l’home tant co...
