Som a octubre i no me’n puc avindre. Què se n’ha fet, de l’estiu? On ha anat a parar després de tants mesos esperant-lo? Per què cada any és més curt i esquiu i decebedor? Dic estiu i puc dir any, lustre, dècada. Per què la vida transcorre cada volta més de pressa, com un cavall que passa del trot al galop? No soc jo, només, qui ho nota, ho sento dir a tothom d’una edat semblant o superior a la meua. Continua llegint
