Fa anys que parlem d’inclusió com si fos un objectiu ja assolit, una bandera que podem brandar orgullosament. Però quan apareixen històries com la d’APSOCECAT, ens adonem que aquesta inclusió és, massa sovint, paper mullat. Aquesta entitat, que des de fa més d’un quart de segle acompanya les persones amb sordceguesa a Catalunya, es troba al límit de la desaparició per manca de recursos i per la revocació de subvencions. Continua llegint
