Deia que el vent no el tocava, que podia atansar-se als penya-segats sense protegir-se els ulls ni sentir a la cara els ganivets que la tramuntanada aixeca. I la pluja també el protegia: si l’emparava tan sols es banyava els peus. Només temia la boira, que no podia escampar amb un buf. S’alimentava de terra.Llegir més Source
