A les pel·lícules dels germans Dardenne s’hi entra fent el cor fort i se'n surt rebregat. Així ha estat des de sempre, i així continua sent. Que el seu estil de cinema social aspre, hereu del documental i sempre lluny d’estructures narratives rígides, melodramatismes i moralismes ja el tinguem metabolitzat com a espectadors potser no vol dir que el tinguem amortitzat. Perquè és cert que a Recién nacidas no hi ha cap sorpresa o innovació. Però, en altres mans, aquest film que seg...