Puc entendre i fins i tot compartir la frustració que sentim els independentistes pels pocs avenços o successius endarreriments en molts assumptes formalment acordats, com l’aplicació de l’amnistia, la reforma del sistema de finançament autonòmic –pendent des de fa una pila d’anys– i el traspàs de Rodalies, i els incompliments sistemàtics de les inversions que l’Estat es compromet a fer any rere any a Catalunya i no executa.
