Defecte de fàbrica Si la vida té o no té sentit, és una cosa que haurien d’aclarir-nos en nàixer. El que no té sentit és passar-se la vida intentant –sense cap possibilitat– esbrinar-ho.| Blocs de VilaWeb
Demà passat per a la majoria de la gent serà un dia de tants. Per a mi serà el tercer aniversari de la meva mort, un dijous al migdia. Un dijous com qualsevol altre fins al mateix instant que em va succeir la mort, des d’aleshores que és motiu d’aniversari. N’hi ha molts, aquí entreLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Ballar, volar, voler, riure. Ballem. Ballar, sentir, viure. Ballem. Ballar, que el cos ho demana, ballar, que la sang brama, ballar, que el desig és un riu. Ballem. Ballar, acariciar…| Blocs de VilaWeb
Qui ho decideix? Aquesta és la qüestió. Qui decideix mantenir un cos amb vida, un cos desgastat, nafrat, amb òrgans atrofiats, invàlid, i moltes vegades sense cap ganes de continuar vivint?| Blocs de VilaWeb
El sol sortia a estones i a estones s’amagava. Ella, neguitosa, ara es treia la jaqueta, ara se la posava. Feia un juliol inusual. Amb ulleres fosques i una cigarreta a la mà, es prenia el Martini amb…| Blocs de VilaWeb
Atordit, esmaperdut per aquesta sobredosi de soroll, de fum encegador que no deixa respirar els instants. Cansat de ser i d’existir, de sentir. Anhelant el moment en què la llum s’aturi i l’obscuritat…| Blocs de VilaWeb
No cal ser gaire intel·ligent ni massa culte per saber que els gossos no saben llegir. Doncs bé, cada matí després d’esmorzar, el Pere li posa el diari davant –dia sí, dia també– convençut, a més…| Blocs de VilaWeb
Ja fa un grapat d’anys, quan l’home no sabia encara ben bé que ho era, una nit, un os de considerables dimensions, mogut per la curiositat i la gana, va entrar en una cova. Seguia el rastre d’una olor no gaire familiar, però tampoc desconeguda: animal cremat. Una olor que ja havia percebut algun copLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
La vida fa la seva, no et consulta, no et demana permís. Va i ve. A vegades et creus que tu ets la vida i fas –o vols fer– la teva. Però tu no ets la vida, tu ets vida i prou. La vida és una altra cosa, la vida és unaLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Les noves tecnologies ens han convertit en uns petits tirans i a la vegada en esclaus d’una terrible immediatesa. I això ha succeït sense que en fóssim conscients, de mica en mica i en molt poc temps. Sense saber com, ens trobem en una fugida cap endavant sense atendre ni a passat ni a futur:Llegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Veu de l’autor (Música: The Beatitudes, Vladimir Martynov) Fotografia: Que Nostresinyó ens agafi confessatsLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
En un descuit imperdonable un ratolí va ser engolit per un gat. Aquest –de panxa enlaire al porxo de la casa i endormiscat per la digestió– no s’adonà que un llop, agosarat i amb l’estómac buit de feia dies, rondava pels afores de l’hort, i es convertí, en un tres i no res, en l’esmorzarLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
La nit és el refugi del Sol. La casa de la Lluna. Així et vull. El dia és quan cauen els estels i tu brilles tota tu. Així ho veig. I també així et vull. Et vull de moltes maneres. Però et vull tu. Com quan rius. Com quan em dones els llavis. ILlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Aquesta darrera setmana he començat a donar la 73a volta al Sol, la meva volta individual –per més que la faci acompanyat. I tot i que són un munt de voltes, ara per ara, estic en condicions de fer-la sense marejar-me, tinc una certa experiència –setanta-dues voltes en són unes quantes. Podria ser l’hora deLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
No era una còpia –n’havia vistes moltes– era un original. Era autèntic i el tenia davant mateix dels ulls; només li calia allargar els braços i el podria tenir entre les mans. El somni de tota una vida era a uns segons dels seus dits i, tot i saber que una ocasió com aquesta difícilmentLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Al matí de la vida tot es mou, tot belluga. Si fa sol tot llueix, hi ha alegria; i si està núvol anem tirant, empenyent les hores, diligents. Tot és nou, tot està per fer. Visca el dia! Al migdia de la vida ens descobrim sols i amb tot a mig fer. Però enèrgics,Llegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
No tenint notícies seves des de feia dies, va decidir d’anar a buscar-la a la sortida de la feina. Però es va trobar que, com que era primavera, totes les obreres feinejaven en la recollida del nèctar i la bresca era buida. Els abellots es van oferir per, tan aviat com la veiessin, donar-li compteLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
1. El caganer només caga per Nadal o també caga la resta de l’any? 2. Se’n sap alguna cosa del seu grau de civisme? Recull la tifa, quan acaba, i la diposita en el contenidor pertinent? 3. El van enxampar in fraganti o s’hi va posar per fer la foto? 4. Qui va ser elLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
(Oh, primavera folla!) Folls buscant folles. Folles buscant folls. Follia de folls folls de follia. Follia folla. Vols follar, folla mia? Del poemari Les quatre estacions. Primavera Veu de l’autor (Música: Harvest-Acoustic, The Breath) FOTO: Esquitxades de vidaLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Va sortir de la calçada per arribar, camp a través, a la vora d’un petit prat. Era nit de lluna plena. Va apagar els fars, va parar el motor i va sortir del cotxe. Enmig d’un inquietant silenci va anar avançant pausadament cap al centre del prat, precedit per la seva ombra que pas aLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
(Escenografia apocalíptica per a un inici de mil·lenni) Sants, àngels i arcàngels, diables, el Maligne en persona: tots a peu dret a primera fila. Capellans, bisbes, polítics i directors generals: asseguts a la segona. Policies, militars, jutges, televisions i diaris: de genolls a la tercera. Davant de tots ells, oficiant: els Mercats. Fora,Llegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Es va quedar amb la mirada fixada en la punta de la seva sabata després que aquesta aixafés amb força, i a la vegada amb desgana, la cigarreta a penes encetada. No aconseguia apartar la seva imatge del seu cap, s’havia incrustat en el seu cervell: els seus ulls, els seus llavis, la corba deLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
FOTO: Oh! (Del poemari Des del llit II) FOTO: Si les pedres parlessin Llegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
S’havien quedat sols i li va demanar que ballés només per a ell. Ella es va estranyar, ja que ell era cec, però li va picar el cuc i hi accedí. Va dansar: bellugant-se amb moviments sinuosos, mòrbids i cada cop més sensuals. Desinhibida com mai no havia estat, dibuixava a l’espai figures inimaginables, inaprehensibles,Llegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
De vegades penso que m’agradaria arrelar-me –si això fos possible– a aquesta terra. A aquesta mateixa que em va parir fa tants anys. La mateixa que em va veure partir ja en fa tants. Ser un oliver més, vull dir, un de centenari a poder ser. Un oliver amb un curull de canosesLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
De tornada, assegut a la porta de la casa que en va veure néixer, ametllers i olivers. I una eternitat que m’observa a través de les seves branques de fulles immòbils. Les cigales, sense treva, repetint el seu mantra de sempre, antic com el temps. I el sol: vertical. Tot roman, tot es pertany. Llegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Fullejava –a internet– unes fotografies d’ara fa cent anys: imatges dels tan aclamats ‘bojos anys vint’ o també anomenats ‘feliços anys vint’. Uns anys de creixement econòmic i avenços socials, culturals i polítics remarcables. Un abans i un després. I, mirant-les, pensava com de cofoia es veia la gent –a les fotografies– satisfeta del queLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Som en una democràcia sideral i cadascú pot viure al planeta que li doni la gana, si hi troba feina, és clar. Jo vaig tenir una xicota que era sempre a la Lluna, al final ho vam deixar. Ens veiem poc i malament i jo no suporto parlar amb holografies. No sé què feia ellaLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
(Del poemari Les quatre estacions. Estiu) (Amb la veu d’Elisenda Gols) FOTO: Graella de sortidaLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Vet aquí que una vegada hi havia… No, no, això sembla que està documentat, sembla que és cert i sembla que va anar d’aquesta manera. Allà pels anys 30 de la nostra era, els romans ja feia molt de temps que anaven conquerint territoris i més territoris, i anaven ampliant els seus dominis, el seuLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Una colònia de llangardaixos va adoptar una cria de camaleó creient que era un llangardaix. Per part seva, el camaleó sempre va creure que els seus col·legues, els llangardaixos, eren camaleons com ell. Així les coses, quan la cria de camaleó va créixer i es va adonar de l’embolic, va decidir assemblar- se a unLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
FOTO: Sortida d’emergència Títol alternatiu: Entrada d’emergència Pròleg No em representen. Ni a mi ni a molts d’altres. De la desmemòria Han obert l’autopista virtual de franc –de pagament en espècies– i ens han deixat a la vorera amb el cul a l’aire: no hi compten amb nosaltres, no els hi som rendibles.Llegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Un matí, en tornar de la feina, vaig coincidir al vestíbul de l’edifici on visc amb una senyora carregada fins al capdamunt de bosses de supermercat. Tal com ha de ser, li vaig obrir les portes de l’ascensor i, encara que ella baixava abans –jo visc en el cinquè i ella baixava al tercer– liLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Aquesta nit t’he somniat. Despert. T’he somniat just en posar-me al llit. T’he somniat i t’he posseït. I tu em besaves. Primer em despullaves i aleshores em besaves. Em besaves el pit, el pit i el melic. I més avall no t’ho diré perquè ja ho saps. I després jo et besava. Primer et besavaLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Estic escoltant a Lou Reed en una de les meves peces preferides: Perfect day. L’escolto, però no entenc el que diu, no parlo anglès. ‘Just’ escolto la música com a un tot: amb la veu incorporada com un instrument més, un instrument viu –amb tot el que això significa. I ho gaudeixo. Amb l’avantatge afegitLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Era un gat tossut (com tots, direu; doncs no, no… més). De pèl ben negre i pitrera blanca –tipus frac– si no fos pels mitjons, també blancs: tot ell elegància; sempre a punt, només li faltava una copa de cava a les potes del davant. De mirada greu, severa, fins i tot condescendent, no sabiesLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
…i per sopar, musclos al vapor d’espirituós. Sopar de dos. Després, un espirituós directament. Agrada i cau bé. Més tard, imbuïts per l’esperit del musclo, musclo directament. Ah, però el ressopó és per un només, l’altre ressoparà a continuació. Que així, ara un, ara l’altre, s’assaboreix molt millor. mmm… ILlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Títol alternatiu: La solitud del votant La tendència –que ja ve de lluny, però cada vegada més estesa– d’amenaçar amb ‘que ve el llop’, com a quasi únic argument de campanya electoral, ja fa una mica de fàstic. Alguna cosa s’haurà fet malament aquests últims decennis, com per a tenir tanta por de la competènciaLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Punt de mira Quan la Lluna arribà al seu zenit, el franctirador va apuntar, contingué la respiració i disparà. Una vegada més havia fet diana, la Lluna tenia ja un nou cràter. Recerca Un equip d’astrònoms de Cincinnati, sota la direcció de l’investigador –d’origen espanyol– Rothis Pérdigo ha descobert un nou cràter a la caraLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
El dia que no m’estimis no sortirà el sol. El dia que no m’estimis no cantaran els moixons. El dia que no m’estimis les roses no faran olor. El dia que no m’estimis ja res no tindrà sabor. El dia que no m’estimis no em palparé el pols. El dia que no m’estimis, redeu, quinaLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
El noble Roger de Vila-Blava, baró de les Cisquelles, s’estava fent un nou vestit, no un qualsevol, aquest l’havia de dur el dia del seu casament, el seu segon casament, ja que s’esposava en segones núpcies. Feia sis mesos que havia enviduat de n’Engràcia de Vila-Blanca, comtessa de Les Quarteres, vídua, a la vegada, d’enLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
M’agraden els teus ulls, sobretot, veure com traeixen la teva prudència. M’agrada la teva prudència perquè modera la meva disbauxa. M’agrada sentir-te riure, oimés mirar-te. M’agrades. I no només això. També m’agrada abraçar-te i sentir la teva pell. M’agrada la teva abraçada, i encara més besar-te i sentir-me dintre teu. M’agrada saber-me el causant delLlegir més Source| Jacint Pau – Blocs de VilaWeb
Començo a pensar que sí: sí que ha d’haver-hi algú o alguna cosa –naturalment inimaginable– semblant a un Déu; semblant al Déu que proposen cadascuna de les religions monoteistes. Si no, no s’entén.| Blocs de VilaWeb