A una mà duia el carret de la compra i amb l’altra encenia una cigarreta: costa amunt, com un autòmat, empenyia la seva rutinària vida. Dintre el carret, totes les il·lusions deixades a la vorera del camí, els somnis estroncats sense cap explicació, cinquanta-tres primaveres, cinquanta-tres tardors; i una sola idea: per què? Es creuà,Llegir més Source
