La Marina pensa que no pots estimar més un fill que un altre, però que t'hi relaciones de maneres molt diferents, perquè són persones diferents. També creu que una mare no pot salvar els seus fills, que els ha d'observar i acompanyar-los si ho demanen, sense jutjar-los. També està convençuda que, pels fills, seria capaç de tot: matar, robar, prostituir-se i morir. És una dona que, com jo, en ser mare, va deixar sortir la bèstia, va fluir més la seva natura de mamífera que d'human...