Cada criatura habita un paisatge intern fet d’imatges, records, pors i desitjos. No sempre es pot explicar amb paraules; s’insinua i es manifesta en el joc, en la manera d’ordenar peces, en la forma de xutar una pilota o de cuidar una nina. El pediatre i psicoanalista *Donald W. Winnicott, a qui potser coneixeu pel concepte d'“objecte transicional”, ho va descriure com “l’espai potencial”.
