Diria que em trobava encara al llit de semicrítics, pendent que em posessin un stent, que va entrar una infermera del servei de rehabilitació cardíaca de l’Hospital del Mar. Molt amablement, va informar-me de quina era la nova vida que m’esperava si volia comprar els menys números possibles per repetir la poc recomanable experiència de l’infart. Un dels fulls que em va lliurar era una proposta d’esmorzars, dinars, berenars i sopars per a catorze dies. El vaig llegir i aquell fest...
