Kiko Amat (Sant Boi de Llobregat, 1971) porta més de cent tatuatges i, mentre parla, es recol·loca el bigoti i les arracades. La repetició constant de moviments –diu–, com les bromes i paraules que es repeteixen en els seus llibres, i les pel·lícules que revisiona una vegada i una altra, li agrada i sempre li ha anat bé. Parla contra la "cultura sèria" al pòdcast Pop y Muerte, va publicar al febrer el seu darrer llibre, Dick o la tristeza del sexo (Anagrama), i aquest novembre se...
