El temps que s’atura Quan cau la tarda i el món té son, l’ànima cerca un racó ombriu, on no cal pressa ni pas ferm, només l’eco suau de la calma. L’oci no és buit, ni és perdre el temps, és art que es pinta sense norma, és llibre obert, és pas atent, és dansaLlegir més Source
